Antiblog de la filosofia

4) Fer una entrada sobre una o algunes de les filòsofes de l’edat antiga (Hipàtia, Aspasia de Milet, Arignote de Crotona, Hipàrquia,..) Hipàtia Hipàtia va ser una filòsofa i mestra grega, d'origen Egipci, que destacava en les matemàtiques i en l'astronomia, va portar una vida ascètica. Hipàtia és la primera dona matemàtica de la que se'n té coneixement segur i detallat, i va inventar i millorar diversos aparells utilitzats en la ciència. Hipàtia va morir assassinada als 45 o 60 anys (no se sap amb exactitud degut al desconeixement de la seva fata de naixement correcte), es considera un símbol de revolució feminista i un màrtir de la ciència. "Hipàtia" Aspàsia de Milet Aspàsia de Milet va ser deixeble d'Anaxàgores, mestra de retòrica de Sòcrates i logògrafa, se sap poc de la seva infantesa i juventut. Cap als vint anys es va traslladar a Atenes, on va obrir una escola per a dones joves, que no tingués a veure amb instrucció sobre feines de llar, A...

3) Resum comentat del text “Carta a Meneceu” d’Epicur. Epicur, en la seva carta dirigida a Meneceu, explica la manera en que hem d'assolir la felicitat segons ell, i la seva concepció dels deus i la mort, i com hem de pensar-hi. Comença explicant que no pel fet de ser jove o vell ens hem de privar de la cerca de la saviesa, ja que això seria el mateix que privar-se de la felicitat, veiem amb això que Epicur pensa que la saviesa és el camí cap a la felicitat. Tot seguit, Epicur exposa les divinitats com a perdurables i les hi atribueix una felicitat plena, recomana ser escèptic davant les opinións i creences de la gent en quan a les divinitats, ja que aquestes opinións són basades en suposicións falses. Sobre la mort, Epicur diu que no és cap cosa que s'hagi de témer, ja que la mort és l'absència dels sentits, i el mal resideix en la sensació, així que la mort no és res que ens pugui fer mal, i per tant no ens n'hem de preocupar, també diu que qui assumeix completam...

2) Lectura dels següents textos i redactar un comentari que respongui a les següents preguntes. Textos Amb la mort d’Alexandre s’inicià un llarg període de guerres entre els seus generals, els diàdocs (‘successors’), que es reparteixen l’Imperi. Va acabar una època centrada en la ciutat-estat (la polis) i en va començar una altra d’imperial, o hel·lenística, en què els grecs deixen de ser ciutadans lliures que s’autogovernen i esdevenen súbdits, regits per administradors o per generals, sovint mercenaris. El poder pertany ara a les noves dinasties militars que es formen a Egipte, Síria, Macedònia i Pèrgam. Això provoca un canvi cultural i moral impressionant que es pot explicar com a naixement de l’individualisme. L’any 324 a.C., Alexandre va ordenar que deu mil soldats i oficials macedònics es casessin amb dones perses: amb això acabava el prejudici racial de la puresa de la sang grega i es volia simbolitzar l’aparició d’una nova era política. La construcció d’una nova capital im...

Febrer: 1) Comentari del següent text d’Aristòtil. La vida feliç és la que és conforme a la virtut, vida d’esforç seriós, i no de joc. I declarem millors les coses serioses que les que mouen a rialla i estan relacionades amb el joc, i més seriosa l’activitat de la part millor de l’home i del millor home, i la del millor és sempre la més excel·lent i la més feliç. [...] Si la felicitat és una activitat conforme a la virtut, és raonable que sigui conforme a la virtut més excel·lent, i aquesta serà la virtut del millor que hi ha en l’home. Sigui, doncs, l’enteniment o sigui alguna altra cosa el que per natura sembla manar i dirigir i posseir intel·lecció de les coses belles i divines, sent diví això mateix o el més diví que hi ha en nosaltres, la seva activitat d’acord amb la virtut que li és pròpia és la felicitat perfecta. Que és una activitat contemplativa, ja ho hem dit. Això sembla estar d’acord amb el que abans vam dir i amb la veritat. En efecte, aquesta activitat és la més exc...