1a activitat febrer 2019
Febrer:
1) Comentari del següent text d’Aristòtil.
La vida feliç és la que és conforme a la virtut, vida d’esforç seriós, i no de joc. I declarem millors les coses serioses que les que mouen a rialla i estan relacionades amb el joc, i més seriosa l’activitat de la part millor de l’home i del millor home, i la del millor és sempre la més excel·lent i la més feliç. [...] Si la felicitat és una activitat conforme a la virtut, és raonable que sigui conforme a la virtut més excel·lent, i aquesta serà la virtut del millor que hi ha en l’home. Sigui, doncs, l’enteniment o sigui alguna altra cosa el que per natura sembla manar i dirigir i posseir intel·lecció de les coses belles i divines, sent diví això mateix o el més diví que hi ha en nosaltres, la seva activitat d’acord amb la virtut que li és pròpia és la felicitat perfecta. Que és una activitat contemplativa, ja ho hem dit. Això sembla estar d’acord amb el que abans vam dir i amb la veritat. En efecte, aquesta activitat és la més excel·lent (perquè també ho és l’enteniment entre tot el que hi ha en nosaltres, i entre les coses cognoscibles, les que són objecte de l’enteniment); a més a més, és la més contínua, perquè podem contemplar contínuament més que fer qualsevol altra cosa. I pensem que el plaer ha de trobar-se barrejat en la felicitat, i l’activitat que es refereix a la saviesa és, de comú acord, la més agradable de les activitats conforme a la virtut; es considera, almenys, que la filosofia compren plaers admirables per la seva puresa i per la seva fermesa, i és lògic que l’existència d'aquells què saben sigui més agradable que la d'aquells què busquen. [...] El que és propi de cadascú per natura és també el més excel·lent i el més agradable per a cadascú; per a l’home ho serà, per tant, la vida conforme a la ment, ja que això és primàriament l’home. Aquesta vida serà també, per consegüent, la més feliç.
Ètica a Nicòmac, l.10, 7, 1095a (Centre d’Estudis Constitucionals, Madrid 1985, p. 166-167).
1. Idees principals del text.
Una vida feliç consisteix en la cerca de la virtut, de la qual n'hem de treure la millor part, la millor virtut, per l'home, la seva virtut és la felicitat, que és una activitat contemplativa. Es pensa també que aquesta activitat és la més exel·lent, i que la felicitat es troba barrejada amb el plaer, i que l'home que poseeix saviesa, és el que troba més plaer, ja que la saviesa aporta plaer a l'home, degut a que el que és propi per naturalesa de l'home, és la vida conforme a la ment, i això és el que li resulta més agradable.
2. Què vol dir Aristòtil en el text quan parla de vida contemplativa ?
Una vida que no es centra en les coses materials, o en l'abundància d'aquestes, si no en les coses necessàries i en la cerca de la felicitat d'un mateix.
3. A què es refereix Aristòtil en el text amb el concepte de “saviesa”?
Es refereix a la capacitat de saber el que és més adequat en cada determinat instant, la manera de saber actuar davant el que es presenta davant nostre.
4. Quin concepte d'home es deriva d'aquest text?
Es concep l'home com a un èsser intel·lectual, que viu conforme a la ment, que busca la felicitat, ja que és la seva virtut, a traves de la saviesa.
1) Comentari del següent text d’Aristòtil.
La vida feliç és la que és conforme a la virtut, vida d’esforç seriós, i no de joc. I declarem millors les coses serioses que les que mouen a rialla i estan relacionades amb el joc, i més seriosa l’activitat de la part millor de l’home i del millor home, i la del millor és sempre la més excel·lent i la més feliç. [...] Si la felicitat és una activitat conforme a la virtut, és raonable que sigui conforme a la virtut més excel·lent, i aquesta serà la virtut del millor que hi ha en l’home. Sigui, doncs, l’enteniment o sigui alguna altra cosa el que per natura sembla manar i dirigir i posseir intel·lecció de les coses belles i divines, sent diví això mateix o el més diví que hi ha en nosaltres, la seva activitat d’acord amb la virtut que li és pròpia és la felicitat perfecta. Que és una activitat contemplativa, ja ho hem dit. Això sembla estar d’acord amb el que abans vam dir i amb la veritat. En efecte, aquesta activitat és la més excel·lent (perquè també ho és l’enteniment entre tot el que hi ha en nosaltres, i entre les coses cognoscibles, les que són objecte de l’enteniment); a més a més, és la més contínua, perquè podem contemplar contínuament més que fer qualsevol altra cosa. I pensem que el plaer ha de trobar-se barrejat en la felicitat, i l’activitat que es refereix a la saviesa és, de comú acord, la més agradable de les activitats conforme a la virtut; es considera, almenys, que la filosofia compren plaers admirables per la seva puresa i per la seva fermesa, i és lògic que l’existència d'aquells què saben sigui més agradable que la d'aquells què busquen. [...] El que és propi de cadascú per natura és també el més excel·lent i el més agradable per a cadascú; per a l’home ho serà, per tant, la vida conforme a la ment, ja que això és primàriament l’home. Aquesta vida serà també, per consegüent, la més feliç.
Ètica a Nicòmac, l.10, 7, 1095a (Centre d’Estudis Constitucionals, Madrid 1985, p. 166-167).
1. Idees principals del text.
Una vida feliç consisteix en la cerca de la virtut, de la qual n'hem de treure la millor part, la millor virtut, per l'home, la seva virtut és la felicitat, que és una activitat contemplativa. Es pensa també que aquesta activitat és la més exel·lent, i que la felicitat es troba barrejada amb el plaer, i que l'home que poseeix saviesa, és el que troba més plaer, ja que la saviesa aporta plaer a l'home, degut a que el que és propi per naturalesa de l'home, és la vida conforme a la ment, i això és el que li resulta més agradable.
2. Què vol dir Aristòtil en el text quan parla de vida contemplativa ?
Una vida que no es centra en les coses materials, o en l'abundància d'aquestes, si no en les coses necessàries i en la cerca de la felicitat d'un mateix.
3. A què es refereix Aristòtil en el text amb el concepte de “saviesa”?
Es refereix a la capacitat de saber el que és més adequat en cada determinat instant, la manera de saber actuar davant el que es presenta davant nostre.
4. Quin concepte d'home es deriva d'aquest text?
Es concep l'home com a un èsser intel·lectual, que viu conforme a la ment, que busca la felicitat, ja que és la seva virtut, a traves de la saviesa.
Comentarios
Publicar un comentario