Antiblog de la filosofia

3) Resum comentat del text “Carta a Meneceu” d’Epicur. Epicur, en la seva carta dirigida a Meneceu, explica la manera en que hem d'assolir la felicitat segons ell, i la seva concepció dels deus i la mort, i com hem de pensar-hi. Comença explicant que no pel fet de ser jove o vell ens hem de privar de la cerca de la saviesa, ja que això seria el mateix que privar-se de la felicitat, veiem amb això que Epicur pensa que la saviesa és el camí cap a la felicitat. Tot seguit, Epicur exposa les divinitats com a perdurables i les hi atribueix una felicitat plena, recomana ser escèptic davant les opinións i creences de la gent en quan a les divinitats, ja que aquestes opinións són basades en suposicións falses. Sobre la mort, Epicur diu que no és cap cosa que s'hagi de témer, ja que la mort és l'absència dels sentits, i el mal resideix en la sensació, així que la mort no és res que ens pugui fer mal, i per tant no ens n'hem de preocupar, també diu que qui assumeix completam...

2) Lectura dels següents textos i redactar un comentari que respongui a les següents preguntes. Textos Amb la mort d’Alexandre s’inicià un llarg període de guerres entre els seus generals, els diàdocs (‘successors’), que es reparteixen l’Imperi. Va acabar una època centrada en la ciutat-estat (la polis) i en va començar una altra d’imperial, o hel·lenística, en què els grecs deixen de ser ciutadans lliures que s’autogovernen i esdevenen súbdits, regits per administradors o per generals, sovint mercenaris. El poder pertany ara a les noves dinasties militars que es formen a Egipte, Síria, Macedònia i Pèrgam. Això provoca un canvi cultural i moral impressionant que es pot explicar com a naixement de l’individualisme. L’any 324 a.C., Alexandre va ordenar que deu mil soldats i oficials macedònics es casessin amb dones perses: amb això acabava el prejudici racial de la puresa de la sang grega i es volia simbolitzar l’aparició d’una nova era política. La construcció d’una nova capital im...

Febrer: 1) Comentari del següent text d’Aristòtil. La vida feliç és la que és conforme a la virtut, vida d’esforç seriós, i no de joc. I declarem millors les coses serioses que les que mouen a rialla i estan relacionades amb el joc, i més seriosa l’activitat de la part millor de l’home i del millor home, i la del millor és sempre la més excel·lent i la més feliç. [...] Si la felicitat és una activitat conforme a la virtut, és raonable que sigui conforme a la virtut més excel·lent, i aquesta serà la virtut del millor que hi ha en l’home. Sigui, doncs, l’enteniment o sigui alguna altra cosa el que per natura sembla manar i dirigir i posseir intel·lecció de les coses belles i divines, sent diví això mateix o el més diví que hi ha en nosaltres, la seva activitat d’acord amb la virtut que li és pròpia és la felicitat perfecta. Que és una activitat contemplativa, ja ho hem dit. Això sembla estar d’acord amb el que abans vam dir i amb la veritat. En efecte, aquesta activitat és la més exc...

Explica el significat i el simbolisme del famós mite de la caverna recollit en el llibre VII de la República de Plató. Després llegeix el següent text i reflexiona sobre la validesa d’aquell mite platònic a l’actualitat. El mite de la caverna consta de 5 fases, l'empresonament de la caverna, el reconeixement de l'engany, l'ascens de la caverna difícil i sacrificat (fugida del món il·lusori), la sortida de la caverna i la contemplació del bé, i per últim el retorn al fons de la caverna. L'empresonament fa referència a la gent que és empresonada per l'engany de les coses físiques, que són només copies d'una realitat més autèntica, entre els presoners, només un vol sortir de la caverna. Aquest, en la segona fase, es dona compte de l'engany que hi ha en el món físic, les ombres de la caverna representen les còpies il·lusòries del món físic, que provenen d'unes idees més autèntiques, representades per la llum que prové de l'exterior de la caverna. El ...

Dels següents textos de Plató, explica el seu contingut breument, defineix els conceptes claus subratllats i comenta la relació amb el conjunt de la filosofia de Plató. 1r text: El primer text parla sobre les idees, s'està definint en el diàleg el que és una idea, discuteixen que una idea és una sola i pura, que està en moltes coses, però no per això està dividida. idees:  Realitats no materials, immutables, invariables, eternes, que contitueixen la pura veritat. participació:  Que deriva d'alguna cosa, una cosa és bella perquè participa de la idea de bellesa. coses individuals:  Les coses materials del món físic. Plató creu que coneixent la veritat i la puresa de les coses s'aconsegueix una ànima purificada i justa. 2n text: Parla de l'ànima, la seva relació amb el cos i de la manera com es pot trobar la veritat i la puresa de l'ànima. essència:  La puresa de cada cosa, la seva veritat. sensible:  Que es pot conèixer mitjançant els sentits...

Plató utilitza sovint un llenguatge metafòric i poètic per explicar algunes de les seves teories més complexes. Escull un d’aquests: mite del carro alat, mite del demiürg, símil de la línia.. Explica’l amb les teves paraules i identifica els simbolismes. Després explica quin paper juga aquest mite en el conjunt de la filosofia platònica. El mite del carro alat, exposa l'ànima com un carro tirat per dos cavalls i conduït per un auriga. Un dels cavalls és de color blanc i és dòcil, aquest representa la part irascible de l'ànima, la part de les emocións i els sentiments nobles, que té la virtut de la valentía. L'altre cavall és un cavall de color negre, que representa la part concupiscent o apetitiva de l'ànima, que és la part més irracional i d'on surten els desitgos de plaer i de bens materials, té la virtut de la temprança o moderació que consisteix en dominar aquests desitjos. L'auriga, el conductor del carro, representa la part racional de l'ànima, la p...