3a activitat febrer
3) Resum comentat del text “Carta a Meneceu” d’Epicur.
Epicur, en la seva carta dirigida a Meneceu, explica la manera en que hem d'assolir la felicitat segons ell, i la seva concepció dels deus i la mort, i com hem de pensar-hi.
Comença explicant que no pel fet de ser jove o vell ens hem de privar de la cerca de la saviesa, ja que això seria el mateix que privar-se de la felicitat, veiem amb això que Epicur pensa que la saviesa és el camí cap a la felicitat.
Tot seguit, Epicur exposa les divinitats com a perdurables i les hi atribueix una felicitat plena, recomana ser escèptic davant les opinións i creences de la gent en quan a les divinitats, ja que aquestes opinións són basades en suposicións falses.
Sobre la mort, Epicur diu que no és cap cosa que s'hagi de témer, ja que la mort és l'absència dels sentits, i el mal resideix en la sensació, així que la mort no és res que ens pugui fer mal, i per tant no ens n'hem de preocupar, també diu que qui assumeix completament això, podrà viure amb plenitud i desfer-se del desitg de la immortalitat. Afegeix que és un beneit aquell qui té por de la mort quan encara no ha arribat, ja que mentre som vius, la mort no hi és, i quan arriba la mort, sóm nosaltres qui ja no hi sóm, i per tant, no podem sentir la mort. Continúa dient que el savi és aquell que ni es priva de viure, ni té por de no viure, i pel contrari, és insensat aquell qui diu que és millor no néixer, i si s'ha nascut, morir quan abans millor, qui diu això, a més a més és hipòcrita, ja que si de veritat ho pensa, perquè no és ell el primer en deixar de viure?
Seguidament parla sobre la felicitat, i explica que s'ha de saber diferènciar entre els plaers que ens poden portar mals més endavants, i els dolors que val la pena passar per trobar un plaer millor més tard, mitjançant el seny.
Conclueix fent una pregunta al destinatari de la carta, perquè reflexioni sobre si no val la pena una persona que segueixi aquests pensaments. En acabat, aquesta carta ens deixa una gran idea del que és el pensament epicur.
Epicur, en la seva carta dirigida a Meneceu, explica la manera en que hem d'assolir la felicitat segons ell, i la seva concepció dels deus i la mort, i com hem de pensar-hi.
Comença explicant que no pel fet de ser jove o vell ens hem de privar de la cerca de la saviesa, ja que això seria el mateix que privar-se de la felicitat, veiem amb això que Epicur pensa que la saviesa és el camí cap a la felicitat.
Tot seguit, Epicur exposa les divinitats com a perdurables i les hi atribueix una felicitat plena, recomana ser escèptic davant les opinións i creences de la gent en quan a les divinitats, ja que aquestes opinións són basades en suposicións falses.
Sobre la mort, Epicur diu que no és cap cosa que s'hagi de témer, ja que la mort és l'absència dels sentits, i el mal resideix en la sensació, així que la mort no és res que ens pugui fer mal, i per tant no ens n'hem de preocupar, també diu que qui assumeix completament això, podrà viure amb plenitud i desfer-se del desitg de la immortalitat. Afegeix que és un beneit aquell qui té por de la mort quan encara no ha arribat, ja que mentre som vius, la mort no hi és, i quan arriba la mort, sóm nosaltres qui ja no hi sóm, i per tant, no podem sentir la mort. Continúa dient que el savi és aquell que ni es priva de viure, ni té por de no viure, i pel contrari, és insensat aquell qui diu que és millor no néixer, i si s'ha nascut, morir quan abans millor, qui diu això, a més a més és hipòcrita, ja que si de veritat ho pensa, perquè no és ell el primer en deixar de viure?
Seguidament parla sobre la felicitat, i explica que s'ha de saber diferènciar entre els plaers que ens poden portar mals més endavants, i els dolors que val la pena passar per trobar un plaer millor més tard, mitjançant el seny.
Conclueix fent una pregunta al destinatari de la carta, perquè reflexioni sobre si no val la pena una persona que segueixi aquests pensaments. En acabat, aquesta carta ens deixa una gran idea del que és el pensament epicur.
Comentarios
Publicar un comentario