Antiblog de la filosofia

Explica el significat i el simbolisme del famós mite de la caverna recollit en el llibre VII de la República de Plató. Després llegeix el següent text i reflexiona sobre la validesa d’aquell mite platònic a l’actualitat. El mite de la caverna consta de 5 fases, l'empresonament de la caverna, el reconeixement de l'engany, l'ascens de la caverna difícil i sacrificat (fugida del món il·lusori), la sortida de la caverna i la contemplació del bé, i per últim el retorn al fons de la caverna. L'empresonament fa referència a la gent que és empresonada per l'engany de les coses físiques, que són només copies d'una realitat més autèntica, entre els presoners, només un vol sortir de la caverna. Aquest, en la segona fase, es dona compte de l'engany que hi ha en el món físic, les ombres de la caverna representen les còpies il·lusòries del món físic, que provenen d'unes idees més autèntiques, representades per la llum que prové de l'exterior de la caverna. El ...

Dels següents textos de Plató, explica el seu contingut breument, defineix els conceptes claus subratllats i comenta la relació amb el conjunt de la filosofia de Plató. 1r text: El primer text parla sobre les idees, s'està definint en el diàleg el que és una idea, discuteixen que una idea és una sola i pura, que està en moltes coses, però no per això està dividida. idees:  Realitats no materials, immutables, invariables, eternes, que contitueixen la pura veritat. participació:  Que deriva d'alguna cosa, una cosa és bella perquè participa de la idea de bellesa. coses individuals:  Les coses materials del món físic. Plató creu que coneixent la veritat i la puresa de les coses s'aconsegueix una ànima purificada i justa. 2n text: Parla de l'ànima, la seva relació amb el cos i de la manera com es pot trobar la veritat i la puresa de l'ànima. essència:  La puresa de cada cosa, la seva veritat. sensible:  Que es pot conèixer mitjançant els sentits...

Plató utilitza sovint un llenguatge metafòric i poètic per explicar algunes de les seves teories més complexes. Escull un d’aquests: mite del carro alat, mite del demiürg, símil de la línia.. Explica’l amb les teves paraules i identifica els simbolismes. Després explica quin paper juga aquest mite en el conjunt de la filosofia platònica. El mite del carro alat, exposa l'ànima com un carro tirat per dos cavalls i conduït per un auriga. Un dels cavalls és de color blanc i és dòcil, aquest representa la part irascible de l'ànima, la part de les emocións i els sentiments nobles, que té la virtut de la valentía. L'altre cavall és un cavall de color negre, que representa la part concupiscent o apetitiva de l'ànima, que és la part més irracional i d'on surten els desitgos de plaer i de bens materials, té la virtut de la temprança o moderació que consisteix en dominar aquests desitjos. L'auriga, el conductor del carro, representa la part racional de l'ànima, la p...

"A partir d’aquestes imatges i de veure el següent video https://youtu.be/D-3KLwLkXfA  , f es una reflexió filosòfica sobre quins valors mouen la societat actual i si aconsegueixen instaurar la felicitat en ella." Històricament, hem estudiat que en diversos casos s’ha arribat al punt en que l’home de la civilització, ha imposat unes necessitats falses en la gent, on es veu més clarament és en les èpoques d’expansió de territoris, on es colonitzaven els països de l’Àfrica, on no portaven roba, i per tal d’aprofitar-se d’ells, els hi deien que necessitaven comprar roba, amb motius com per exemple dir que anar despullat és una falta d’educació. Ja només amb aquest fet podem arribar a la conclusió que moltes coses que fem avui en dia són influenciades per una societat que s’ha anat construint en base als interessos dels més poderosos, o també podríem dir, dels més manipuladors. No deixem de banda que molta gent se sent discriminada per no tenir segons quines coses, po...

Escolliu una afirmació estesa en la nostra societat amb la que no esteu d'acord i feu crítica d'aquesta mitjançat un diàleg inventat seguint el mètode socràtic. En el meu cas l'afirmació que contraposaré serà l'existencia de Déu, del Déu de la religió cristiana. Posada en escena: El diàleg que exposaré representará un desenvolupament alternatiu del fragment de la pel·lícula protagonitzada per sócrates que tracta sobre la ironía, on es troben pel carrer Sócrates i el sofista Hípies. Els únics canvis seran que Sócrates no creu en els déus i que Hípies és cristià, per tant Sòcrates interromprà abans a Hípies en el diàleg, just quan parla del discurs que pronunciarà (en aquest cas sobre Déu), i no després, quan parla sobre la bellesa. Per tant Sòcrates representarà el contraposicionament a l'afirmació que Déu existeix, qui millor per representar el mètode Socràtic que el propi Sòcrates? Diàleg: Hípies: Mirin, allà va Sòcrates. Et saludo, Sòcrates. Sòcrates: ...

– Feu un quadre comparatiu del pensament d'Heràclit i Parmènides seguint el model següent: Heràclit Parmènides Punts comuns L’ésser ho forma tot i no pot ser comprès pels sentits Creuen en l’existència d’oposats, l’ésser és la veritat Imatge de la realitat La realitat és canviant, així que no ens en podem fer una imatge clara Quelcom corpori, limitat, compacte, in-engendrat i imperible, sense possibilitat de canvis ni moviments. Primer principi de la natura La realitat és canviant La realitat es manté constant Com coneixem la realitat? Difícilment la podem conèixer ja que és canviant Amb el pensament i la llengua Es possible i lògic el canvi? Sí No – Ara feu vosaltres el mateix comparant els tres autors pluralistes entre ells. Anaxàgores Demòcrit Empèdocles Punts com...

«La majoria dels qui filosofaren per primera vegada consideraren que els únics principis de totes les coses eren d’espècie material. Allò a partir del qual existeixen totes les coses, allò primer a partir del qual es generen i el terme en què es corrompen, quedant la substància mentre canvien els accidents, diuen que és l’element i el principi de les coses que existeixen; per això consideren que res es genera ni es corromp, car tal naturalesa es conserva sempre... Ha d’haver-hi, doncs, alguna naturalesa única o múltiple a partir de la qual es generen les altres coses, conservant-se ella mateixa. No tots diuen el mateix sobre el nombre i l’espècie de tal principi, sinó que Tales, qui va iniciar aquesta filosofia, sosté que és l’aigua (i per això també manifestà que la terra està sobre aigua). Tal vegada arribà a aquesta concepció en observar que totes les coses tenen un aliment humit i que la calor es produeix i es manté en la humitat (ja que allò a partir del qual es generen les cos...